Situat en un entorn natural de gran bellesa, el restaurant La Deu, fundat el 1885, és un dels restaurants més antics de la Garrotxa. Està regentat per la família Reixach des dels seus orígens, ja fa gairebé 130 anys i continua apostant pels principis que ha fet valdre des de fa més d’un segle: servei, producte, tradició gastronòmica i una relació qualitat/preu justa.
Història de La Deu
El restaurant La Deu comença a tenir una història llarga, una història de gent treballadora, apassionada per la cuina i pel servei als olotins.
El restaurant ja apareix documentat com a casa de menjar i begudes a mitjan segle XIX. Inicialment conegut com a Can Ferrer, no va ser fins l’any 1906 que va passar a anomenar-se Casa Nova de la Deu. Pren el nom de l’aiguaneix de la Deu Grossa i d’una altra font natural d’aigües subterrànies situada molt a prop del restaurant, la Deu Petita.
Les autoritats municipals secularment han considerat les fonts dominis comunals perquè, al marge de les propietats i dels usdefruits, els habitants d’Olot sempre se n’han servit. Al final del segle XIX s’hi aplegaven olotins i forasters per fer-hi reunions d’esbarjo, La Deu els prestava servei de menjar i begudes, i així va ser com ens vàrem convertir en restaurant: vam començar oferint el vi verd que es produïa al mas. A les darreries del segle XIX el restaurant només obria les tardes dels festius, i ja al començament del XX es va ampliar el servei a cada dia de la setmana.
L’any 1943 el restaurant La Deu crea les patates Bretcha, avui convertides en les patates artesanes de La Deu, que han donat nom i han servit d’inspiració a les múltiples versions de les populars patates d’Olot.
L’original hostal La Deu, que va començar com a lloc de trobada dels veïns, on s’hi reunien per jugar a cartes i prendre un got de vi verd, ha esdevingut un dels restaurants de referència de la Cuina Volcànica.
Actualment al restaurant La Deu hi treballa la quarta i la cinquena generació de la família Reixach, que ha preservat el llegat de la cuina tradicional i ha incorporat les innovacions de la cuina creativa.
L'entorn natural de La Garrotxa
L’entorn natural del restaurant La Deu és un dels seus principals actius i un privilegi extraordinari per la gran bellesa natural i la riquesa del patrimoni natural i històric de la comarca. La Deu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, una de les àrees naturals més esplèndides, diverses i emblemàtiques del país. La formació d’aquest territori lacustre té l’origen en el corrent de lava generat per l’erupció del Croscat ara fa uns 17.000 anys: la lava es va estendre sobre la zona pantanosa anomenada Pla dels Llacs, formant els aiguamolls que es conserven avui gràcies, especialment, a la protecció que ha ofert a la zona la declaració com a Parc Natural l’any 1985. Tres anys abans, el Parlament de Catalunya va fer una primera protecció de l’àrea declarant-la Paratge Natural d’Interès Nacional, i quatre dècades abans, l’any 1945, l’Estat espanyol va establir-ne la primera tutela, declarant la Moixina i els seus voltants, inclosa La Deu, com a Paratge Pintoresc.
El que va començar sent 5 hectàrees protegides de prats i pujols, amb rierols, roures centenaris, plàtans, pollancres, acàcies i alzines, avui en dia és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, integrat per una quarantena de volcans, 10 cràters, 23 cons i més d’una vintena de colades de lava. D’aquest Parc Natural en formen part, entre altres espais, 28 reserves naturals, una de les quals, la Fageda d’en Jordà, és el principal bosc de faigs de Catalunya, erigit sobre la plana de la colada del Croscat, que destaca per la seva riquesa cromàtica, font d’inspiració de poetes i pintors.
El patrimoni del Parc Natural de la Garrotxa va més enllà del vulcanisme i la vegetació, i és un dels baluards de la història local gràcies al catàleg arquitectònic que preserva: la via Annia, antiga via romana secundària de la Via Augusta, amb alguns trams en perfecte estat de conservació; masies de més de 800 anys, esglésies romàniques i el castell medieval d’Estada de Juvinyà.